miércoles, 20 de diciembre de 2017

Escenari Econòmic: Operació Ictíneo / Atlàntida

Pel que sembla, a l’escenari o front econòmic ens hem vist sorpresos i jo diria que arrasats i atemorits, i el nostre responsable d’economia mirava cap un altra banda, rés de nou.... O com a mínim és la meva opinió i sembla ser la de molts més.

El govern estatal ens ha mostrat les seves intencions i també les seves pors i febleses. El deute públic “español” es terrible, i les polítiques que semblaven orientades a reduir-lo no han fet si no ampliar-lo. Semblaria més aviat un atemptat sistemàtic a l’estat del benestar per privatitzar-ho tot que no pas una política d’ajust del deute públic, vistes les dades... (1)

Abans de plantejar una reacció cal un anàlisi de la situació, orientat a ajustar les actuacions per reforçar i enriquir la nostra economia. Em de tenir en compte algunes fites rellevants:
  •           La descapitalització i deslocalització d’activitats ja fa molts anys que es va produir, y no només a Catalunya, a tota Europa, hores d’ara multinacionals i grans fortunes fa molt de temps que només paguen el que consideren adient o mínim per no cridar l’atenció.
  •      Les eines financeres per minimitzar impostos son un ABC pels professionals, totes les grans fortunes les apliquen, hem de ser bons alumnes i aplicar-les al nostre favor...
  •     La crisi ha posat al nostre abast a molts grans professionals, prejubilats o acomiadats sense pietat, que formen a les nostres files.
  •       Els diners son molt porucs, i sabent-lo podem manegar la situació al nostre favor...
  •      Tot i la suposada “fractura social” i les aclamades “pors” resulta paradigmàtic que no posessin a recer les famílies: continuen portant els nens a les mateixes escoles “adoctrinadores” i anant a les mateixes botigues, mercats i bars... En canvi va faltar temps per fer decrets a mida, i potser per exercir pressions i boicots, i així, que moltes empreses, sí es posessin “a salvo”. És curiosa aquesta mena de “refugiats”...
  •       Millor sols que mal acompanyats, no us sembla?

Així que, com si fos una partida d’escacs, convindria que comencéssim a fer moviments preveient quines poden ser les respostes.

L’objectiu hauria de ser triple:
  •     Protegir la economia dels catalans dels sotracs que es puguin produir a Catalunya i España. Duent les seus fiscals fora de l’estat, als llocs més favorables de la UE.
  •          Enfortir l’economia de Catalunya tot creixent pels arrels, creant activitat, i doblegant-nos com un jonc, llestos per alçar-nos quan calgui, “deslocalitzant” tributs, fora de l’abast del govern central; actuant de forma organitzada, i reduint al màxim els ingressos de la Hisenda espanyola, mentre fem créixer els nostres, potenciant la producció i els llocs de treball. (llibertat de circulació de capitals a la unió europea).
  •           Deixar de ser motor de la economia espanyola per situar-nos entre les rendes baixes (Andalucía produeix molta riquesa, però no es queda allà). L’estat ens hauria de recolzar, o no, per recuperar ingressos, i mostrar-nos si tant ens estimen...

Com aconseguir-ho? Fàcil i rendible, però laboriós i implica forta consciència social.

En essència hem de funcionar tota la societat com una entitat d’ajuda mútua o una maçoneria, prioritzant recolzar-nos i protegir-nos, enfocant-nos per tal de controlar els sectors estratègics per als catalans, no la seva macroeconomia, si no la vivenda, la energia, l’aigua, l’alimentació i les telecomunicacions... (dedicarem un post, hi ha molt a lligar al nostre favor com a poble) I només és cosa d’organitzar-nos i guanyar calés mentre augmentem la nostra independència, en mitjans controlats, i fiscal.

Una entitat de joc al lloc més adient fora el motor inicial del “Banc dels catalans”. Amb marges baixos de guany i dissenyant formes de joc adaptades a tota Espanya a més de les clàssiques, com porres on line o el que calgui, fins i tot escurabutxaques.

Sobre l’entitat financera que sigui pal de paller hi haurà un post posterior somiant com hauria de ser, però es clar que, aglutinant estalvis de la nostra gent, “tornarà” com a “inversió estrangera” (2) per dinamitzar, donar-nos guanys proporcionals als d’una gran fortuna, i funcionant com un fons voltor, però sent gos d’atura a les nostres contrades (reestructurant espais, protegint la població resident...). A més canalitzaria els guanys de l’entitat de joc... I definiria un marc immobiliari nou (per prioritzar el valor d’ús sobre l’especulació, post en breu)

Cat-coins, “divisa virtual”, fora d’especulació, garantit amb paritat euro/catcoin pel banc, podrien considerar-se moneda virtual social, vals de descompte, o com calgui, però enfocats a transformar operacions fiscals en operacions internes, pròpies o vinculades amb familiars o empreses, sense IVA ni tributs per compensacions, en despeses habituals que tots tenim... L’esperit original de facilitar el “trueque”. I pot esser un filó compartint l’estalvi d’impostos.

Dins d’aquest front hem de procurar, de forma explícita i decidida, reduir i assumir el màxim de processos d’intermediació, allà on es produeix el major valor afegit sense aportar elements significatius de millora. Abaratir serveis bàsics alhora que potenciar els ingressos del banc i millorar la competitivitat i els beneficis de les empreses.
No volem perjudicar els nostres experts intermediaris, si no recolzar-los per que canalitzin els seus coneixement i grans potencialitats a sectors no claus o territoris forans estratègics.

Les nostres petites i mitjanes empreses haurien de comptar amb un grup assessor i recolzament financer i jurídic per fusionar-se de forma flexible (sense perdre autonomia ni marges de guany propis) per tal de millorar processos d’administració, distribució i comercialització directa, tot i radicar els nous “holdings” o “trusts” als millors indrets fiscals. A més, a costos iguals prioritzarien comerciar entre elles. Això facilitaria la cooperació interna. Per exemple, petites explotacions agràries de producte ecològic podrien guanyar moltísim en comercialització directa (qui fa vedella obre portes a l’aviram, ous i conreus...), i molt possiblement en administració, distribució i augments de producció i entitats de qualitat... Tot tributar menys i fora estat.
Hem de posar l’èmfasi en les màximes qualitats, i simultàniament generar les nostres pròpies entitats certificadores d’aquesta.

En la mateixa línia econòmica podem plantejar-nos tant cercar exportacions més fortes cap a la resta d’Europa i el mon (convertir “ambaixades” en Consolats del Mar i espais per estudiants i esdeveniments). I al mateix temps plantejar-nos projectes d’expansió productiva conscient cap a l’estat (en termes agropecuaris les oportunitats son obvies, assequibles i molt rendibles per despoblació).

Fixar-nos en models d’èxit com l’Àrea de Guissona, Hola Luz... (per exportar-los com pinten o adaptats) o potenciar iniciatives brillants de forma mixta Banc / emprenedors, ens hauria de dotar d’una enorme força per obtenir-ne significatius guanys individuals, socials, i expandir la nostra força. I tancar un cercle per combatre les pors i pressionar en molts punts claus...

Òbviament em d’impulsar i aprofitar els avantatges tecnològics que ens permeten arribar més lluny i establir autèntiques deslocalitzacions laborals amb feina a casa que milloren la qualitat de vida dels treballadors, que també hauríem de convertir en socis minoritaris, i fan reduir els costos d’estructures de les empreses, quelcom que les antigues no poden o no saben fer.

Imaginem que les actuacions polítiques a escala de Generalitat i ajuntaments operen coordinades amb pulsions socials finançades... I el conjunt, tant social com econòmic i jurídic ens seria molt més favorable, amb la cartera sana i a estalvi.

Pensem, reflexionem i actuem... I ens caldrà esperar:
  •        Una més gran pressió fiscal per augment d’inspectors d’Hisenda, l’únic cos de l’estat que sembla que ha de passar per Catalunya sí o sí. I que podria generar descontentament entre grups que hores d’ara recolzen l’espanyolisme...
  •      Potser una ordinalitat fiscal a nivell de comunitats, si abaixem molt, per no haver-nos de rescatar, total no som bancs, som catalans...

I en cap cas esperem:
  •  Una política de reordenació territorial:
    • perquè Madrid és un negoci per les multinacionals i les elits, i una irresponsabilitat geogràfica, com a mínim envers la meseta...
    • perquè el “caciquisme del segle 20” dona bones rendes electorals als partits oferint millors serveis a grups que valen electoralment 20 o 30 vegades els de les ciutats (igual que a Catalunya).
  •  Mesures d’equilibri en els serveis bàsics, o de convergència fiscal, perquè els partits venen el seu “pseudo-programa electoral” envers slogans que marquen diferències en èxits suposats que no podem veure ni comprovar, però que ens fan sentir afavorits...


Una economia productiva forta, cohesionada i amb directrius generals però flexibles, al mateix temps que una immersió fiscal profunda ens haurien de donar posicions d’avantatge on fa poc temps vam quedar espantats i estabornits.

Ceterum censeo centralist imperium esse delendam




jueves, 16 de noviembre de 2017

Gran oportunitat per aprendre

Corren dies de neguit, d’angoixa, pors i també d’anhels… Corren temps d’il·lusions, d’esperances i somnis vells... I també de vertigen davant del buit.
Podem dur a terme imaginaris reprimits, fins i tot dels nostres avis; que van venir i sembrar de suors aquesta terra, fugits o expulsats del seu lloc de naixement, i van fer seva i dels seus fills Barcelona o Catalunya. Ens veiem capaços de fer el que els nostres ancestres no van aconseguir, una Catalunya Lliure, una República Social, o les dues coses, però, avui dia, no estesa a tota España.
També podria ser que, alhora, pequem de supèrbia en creure’ns els triats, on tants abans van fracassar... O ens van obrir camí...

Fins ara hem fet moltes accions i gairebé totes be, en pau i amb respecte, demanant el que el sentiment i la raó ens dicten, fent saber la nostra ferma voluntat; i esperant que ens sigui recíprocament respectada i atorgada. Tothom creia que seria així?
Alhora es clar que sempre es pot fer més i millor. Cal fer molt, i molt més, arreu, vistos els obstacles que se’ns oposen i que, sortosament estan, gairebé tots ells, a les nostres mans per assolir els nostres objectius.
Som gent que pensa i treballa, aquesta és la nostra essència i ens cal honorar-la.

Malgrat ens pesi, les nostres pretensions es debaten en diferents entorns i contextos i aquests tenen lògiques específiques, i ofereixen resultats diferents dels que esperàvem...
En determinats escenaris semblaria que no hem fet o previst rés a banda d’esperar que romanguessin:
  •           iguals malgrat la nova situació creada (l’escenari econòmic),
  •           que ens fossin netament favorables tot i que la raó, els equilibris de poders i la economia moltes vegades no coincideixen (escenari internacional) o
  •           que fins i tot ens aplaudissin i recolzessin bona part de la resta del germans espanyols tot i voler deixar-los sols.


NO CREC que hàgim sabut planificar

  •         una resposta econòmica alternativa potent o que, com a mínim, contrapesi el cop que l’estat ens tenia guardat. I aquesta es pot fer i ser molt rendible per a tots els catalans i alguns més que, sent gent comuna, es puguin beneficiar i no tinguin prejudicis.
    • Una entitat financera pròpia, transparent amb els dipositants com a socis, amb fins socials clars i seu al lloc més “benèvol” d’Europa; per donar més beneficis i no tributar a Espanya; 
    • Cases de joc als llocs on menys es tributi i marges molt baixos de benefici per captar molts recursos; 
    • cooperatives socials de vivendes i de vivendes turístiques
    • ...
  •      Un disseny de comunicació per la resta de l’estat; ni tant sols ha funcionat per la meitat dels nostres, perquè son nostres (castellanoparlants que ens han guanyat molts drets amb les seves lluites i suors), i de les seves pors i anhels, molts dels quals ens hem posat enfront, sent la nostra pròpia gent, per no garantir i explicar les nostres idees. (una televisió d’àmbit estatal podria ser rendible, plural i de qualitat)
  •      Un sistema “pre-constitucional” català amb declaracions i normes clares i amb objectius definits que mostrin els esbossos de la república social a tothom i que donin al tribunal constitucional molta feina ingrata (per negar la justícia a la gent normal) amb la col·laboració del super “pepe” impugnador (ja sabem que si no els hi agrada ho portaran corrents als tribunals i això es un dels seus punts febles i bruts combinat amb la vella guàrdia judicial).
  •   Una acció política al parlament i al govern amb tres línies clau i molt treball de qualitat:
o   Les línies clau:
§ Una democràcia autèntica (una persona un vot, separació de poders, tots iguals davant la llei), tot fins a on arribi i més enllà, pressionant i denunciant a Madrid si cal o no ens deixen més.
§ Consultes vinculants habituals (a l'estil de Suïssa)...
§ Normes comprensibles per qualsevol amb notes i comentaris explicatius i de justificació. (Estem farts de sentir-nos idiotes i aliens)
o   Els objectius (i garanties mínimes) (i més val que els que tant cobren penquin, aquí som catalans) en els àmbits socials i mediambientals en tota la legislació; i un gran respecte als ciutadans i els seus drets, tot i remarcar també les seves obligacions, que aquí sempre hem guanyat amb intel·ligència i suors.

  •        Ens hem de dotar de marcs de referència on arribar, no fiar-ho tot a una promesa de futur, i la Generalitat ens ofereix un gran marc  en molts àmbits de construcció legal.
  •      Una política esportiva de construcció d’alternatives internacionals en lloc de ploranera front l’estat... I es pot fer molt bé.
  •       I una política exterior amb un futur obert, integrador a nivell social, consensuat per tots, per valorar el nostre futur a llarg termini, on veig opcions molt potents a més de romandre iguals o ser independents dins  Europa; assumint, si ho tenim clar, que necessitarem d’altres aliats o que potser no volem ser un estat amb totes les conseqüències... tenint en compte que pocs ens refiem cegament dels polítics.

Som un poble pacient i constructor, ens han mostrat (per oposició) les eines per a construir, sumar recolzaments i neutralitzar les amenaces, posem-nos mans a la obra i estirem fort, que ella caurà.

Ceterum censeo centralist imperium esse delendam
un etern aprenent 

Escenari Econòmic: Operació Ictíneo / Atlàntida

Pel que sembla, a l’escenari o front econòmic ens hem vist sorpresos i jo diria que arrasats i atemorits, i el nostre responsable d’economi...