Gran oportunitat per aprendre

Corren dies de neguit, d’angoixa, pors i també d’anhels… Corren temps d’il·lusions, d’esperances i somnis vells... I també de vertigen davant del buit.

Podem dur a terme imaginaris reprimits, fins i tot dels nostres avis; que van venir i sembrar de suors aquesta terra, fugits o expulsats del seu lloc de naixement, i van fer seva i dels seus fills Barcelona o Catalunya. Ens veiem capaços de fer el que els nostres ancestres no van aconseguir, una Catalunya Lliure, una República Social, o les dues coses, però, avui dia, no estesa a tota España.

També podria ser que, alhora, pequem de supèrbia en creure’ns els triats, on tants abans van fracassar... O ens van obrir camí...

Fins ara hem fet moltes accions i gairebé totes be, en pau i amb respecte, demanant el que el sentiment i la raó ens dicten, fent saber la nostra ferma voluntat; i esperant que ens sigui recíprocament respectada i atorgada. Tothom creia que seria així?

Alhora es clar que sempre es pot fer més i millor. Cal fer molt, i molt més, arreu, vistos els obstacles que se’ns oposen i que, sortosament estan, gairebé tots ells, a les nostres mans per assolir els nostres objectius.

Som gent que pensa i treballa, aquesta és la nostra essència i ens cal honorar-la.

Malgrat ens pesi, les nostres pretensions es debaten en diferents entorns i contextos i aquests tenen lògiques específiques, i ofereixen resultats diferents dels que esperàvem...

En determinats escenaris semblaria que no hem fet o previst rés a banda d’esperar que romanguessin:

•           iguals malgrat la nova situació creada (l’escenari econòmic),
•           que ens fossin netament favorables tot i que la raó, els equilibris de poders i la economia moltes vegades no coincideixen (escenari internacional) o
•           que fins i tot ens aplaudissin i recolzessin bona part de la resta del germans espanyols tot i voler deixar-los sols.

NO CREC que hàgim sabut planificar

•         una resposta econòmica alternativa potent o que, com a mínim, contrapesi el cop que l’estat ens tenia guardat. I aquesta es pot fer i ser molt rendible per a tots els catalans i alguns més que, sent gent comuna, es puguin beneficiar i no tinguin prejudicis.
• Una entitat financera pròpia, transparent amb els dipositants com a socis, amb fins socials clars i seu al lloc més “benèvol” d’Europa; per donar més beneficis i no tributar a Espanya; 
• Cases de joc als llocs on menys es tributi i marges molt baixos de benefici per captar molts recursos; 
• cooperatives socials de vivendes i de vivendes turístiques
• ...
•      Un disseny de comunicació per la resta de l’estat; ni tant sols ha funcionat per la meitat dels nostres, perquè son nostres (castellanoparlants que ens han guanyat molts drets amb les seves lluites i suors), i de les seves pors i anhels, molts dels quals ens hem posat enfront, sent la nostra pròpia gent, per no garantir i explicar les nostres idees. (una televisió d’àmbit estatal podria ser rendible, plural i de qualitat)
•      Un sistema “pre-constitucional” català amb declaracions i normes clares i amb objectius definits que mostrin els esbossos de la república social a tothom i que donin al tribunal constitucional molta feina ingrata (per negar la justícia a la gent normal) amb la col·laboració del super “pepe” impugnador (ja sabem que si no els hi agrada ho portaran corrents als tribunals i això es un dels seus punts febles i bruts combinat amb la vella guàrdia judicial).
•   Una acció política al parlament i al govern amb tres línies clau i molt treball de qualitat:

o   Les línies clau:

§ Una democràcia autèntica (una persona un vot, separació de poders, tots iguals davant la llei), tot fins a on arribi i més enllà, pressionant i denunciant a Madrid si cal o no ens deixen més.

§ Consultes vinculants habituals (a l'estil de Suïssa)...

§ Normes comprensibles per qualsevol amb notes i comentaris explicatius i de justificació. (Estem farts de sentir-nos idiotes i aliens)

o   Els objectius (i garanties mínimes) (i més val que els que tant cobren penquin, aquí som catalans) en els àmbits socials i mediambientals en tota la legislació; i un gran respecte als ciutadans i els seus drets, tot i remarcar també les seves obligacions, que aquí sempre hem guanyat amb intel·ligència i suors.

•        Ens hem de dotar de marcs de referència on arribar, no fiar-ho tot a una promesa de futur, i la Generalitat ens ofereix un gran marc  en molts àmbits de construcció legal.
•      Una política esportiva de construcció d’alternatives internacionals en lloc de ploranera front l’estat... I es pot fer molt bé.
•       I una política exterior amb un futur obert, integrador a nivell social, consensuat per tots, per valorar el nostre futur a llarg termini, on veig opcions molt potents a més de romandre iguals o ser independents dins  Europa; assumint, si ho tenim clar, que necessitarem d’altres aliats o que potser no volem ser un estat amb totes les conseqüències... tenint en compte que pocs ens refiem cegament dels polítics.

Som un poble pacient i constructor, ens han mostrat (per oposició) les eines per a construir, sumar recolzaments i neutralitzar les amenaces, posem-nos mans a la obra i estirem fort, que ella caurà.

Ceterum censeo centralist imperium esse delendam
un etern aprenent