Corren dies de neguit, d’angoixa, pors i també d’anhels… Corren temps d’il·lusions,
d’esperances i somnis vells... I també de vertigen davant del buit.
Podem dur a terme imaginaris reprimits, fins i tot dels nostres avis; que
van venir i sembrar de suors aquesta terra, fugits o expulsats del seu lloc de
naixement, i van fer seva i dels seus fills Barcelona o Catalunya. Ens veiem
capaços de fer el que els nostres ancestres no van aconseguir, una Catalunya
Lliure, una República Social, o les dues coses, però, avui dia, no estesa a
tota España.
També podria ser que, alhora, pequem de supèrbia en creure’ns els triats,
on tants abans van fracassar... O ens van obrir camí...
Fins ara hem fet moltes accions i gairebé totes be, en pau i amb respecte,
demanant el que el sentiment i la raó ens dicten, fent saber la nostra ferma
voluntat; i esperant que ens sigui recíprocament respectada i atorgada. Tothom
creia que seria així?
Alhora es clar que sempre es pot fer més i millor. Cal fer molt, i molt més,
arreu, vistos els obstacles que se’ns oposen i que, sortosament estan, gairebé tots
ells, a les nostres mans per assolir els nostres objectius.
Som gent que pensa i treballa, aquesta és la nostra essència i ens cal
honorar-la.
Malgrat ens pesi, les nostres pretensions es debaten en diferents entorns i
contextos i aquests tenen lògiques específiques, i ofereixen resultats diferents
dels que esperàvem...
En determinats escenaris semblaria que no hem fet o previst rés a banda
d’esperar que romanguessin:
- iguals malgrat la nova situació creada (l’escenari econòmic),
- que ens fossin netament favorables tot i que la raó, els equilibris de poders i la economia moltes vegades no coincideixen (escenari internacional) o
- que fins i tot ens aplaudissin i recolzessin bona part de la resta del germans espanyols tot i voler deixar-los sols.
NO CREC que hàgim sabut planificar
- una resposta econòmica alternativa potent o que, com a mínim, contrapesi el cop que l’estat ens tenia guardat. I aquesta es pot fer i ser molt rendible per a tots els catalans i alguns més que, sent gent comuna, es puguin beneficiar i no tinguin prejudicis.
- Una entitat financera pròpia, transparent amb els dipositants com a socis, amb fins socials clars i seu al lloc més “benèvol” d’Europa; per donar més beneficis i no tributar a Espanya;
- Cases de joc als llocs on menys es tributi i marges molt baixos de benefici per captar molts recursos;
- cooperatives socials de vivendes i de vivendes turístiques
- ...
- Un disseny de comunicació per la resta de l’estat; ni tant sols ha funcionat per la meitat dels nostres, perquè son nostres (castellanoparlants que ens han guanyat molts drets amb les seves lluites i suors), i de les seves pors i anhels, molts dels quals ens hem posat enfront, sent la nostra pròpia gent, per no garantir i explicar les nostres idees. (una televisió d’àmbit estatal podria ser rendible, plural i de qualitat)
- Un sistema “pre-constitucional” català amb declaracions i normes clares i amb objectius definits que mostrin els esbossos de la república social a tothom i que donin al tribunal constitucional molta feina ingrata (per negar la justícia a la gent normal) amb la col·laboració del super “pepe” impugnador (ja sabem que si no els hi agrada ho portaran corrents als tribunals i això es un dels seus punts febles i bruts combinat amb la vella guàrdia judicial).
- Una acció política al parlament i al govern amb tres línies clau i molt treball de qualitat:
o
Les línies
clau:
§ Una democràcia
autèntica (una persona un vot, separació de poders, tots iguals davant la
llei), tot fins a on arribi i més enllà, pressionant i denunciant a Madrid si
cal o no ens deixen més.
§ Consultes vinculants habituals (a l'estil de Suïssa)...
§ Normes comprensibles per qualsevol amb notes i comentaris explicatius i de justificació. (Estem farts de sentir-nos idiotes i aliens)
o
Els objectius (i garanties mínimes) (i més
val que els que tant cobren penquin, aquí som catalans) en els àmbits socials i mediambientals en tota la legislació; i un
gran respecte als ciutadans i els seus drets, tot i remarcar també les seves
obligacions, que aquí sempre hem guanyat amb intel·ligència i suors.
- Ens hem de dotar de marcs de referència on arribar, no fiar-ho tot a una promesa de futur, i la Generalitat ens ofereix un gran marc en molts àmbits de construcció legal.
- Una política esportiva de construcció d’alternatives internacionals en lloc de ploranera front l’estat... I es pot fer molt bé.
- I una política exterior amb un futur obert, integrador a nivell social, consensuat per tots, per valorar el nostre futur a llarg termini, on veig opcions molt potents a més de romandre iguals o ser independents dins Europa; assumint, si ho tenim clar, que necessitarem d’altres aliats o que potser no volem ser un estat amb totes les conseqüències... tenint en compte que pocs ens refiem cegament dels polítics.
Som un poble pacient i constructor, ens han mostrat (per oposició) les
eines per a construir, sumar recolzaments i neutralitzar les amenaces,
posem-nos mans a la obra i estirem fort, que ella caurà.
Ceterum censeo centralist imperium esse delendam
un etern aprenent
Ceterum censeo centralist imperium esse delendam
un etern aprenent